15 de maig 2014

Ressons del 26 d'abril de 2014


El dia exacte, 26 d’abril, recordàvem l’assassinat d’un home bo, d’un home que duia Àfrica al cor, en Quim Vallmajó

L’acte va ser molt emotiu i multitudinari. El va conduir àgilment Mon Marquès, després d’una breu presentació. El testimoni de primera mà del mossèn rwandés, Sagahutu, traduït per l’advocat Palou-Loverdós, actor en la causa de Vallmajó, donà immediatesa i profunditat al drama exposat en l’impactant documental precedent.

S’hi consideraven les conseqüències bèl·liques dels interessos miners del Primer Món, especialment per a l’adquisició de “coltan” (nom combinat de columbita (=niobita) + tantalita). A la taula periòdica, la niobita és l’element 41 i el tàntal, el 73. Són de propietats semblants: metalls dúctils, bons conductors de calor i d’electricitat, no es rovellen, i resisteixen molt el calor. S’utilitzen en els instruments de la tecnologia actual, mòbils, pantalles, etc.).

Els alumnes del CEIP de Navata, poble natal del Quim, van distendre la concurrència amb el conte i els poemes que van declamar, esclafint de riure.  Recollim el següent escrit només amb monosíl·labs:


QUIM. Neix a prop, 
se’n va molt lluny 
 És el foc d’un cor, 
que sap què vol. 
Lluny de la llar, 
 i prop del món 
Un sol mot i un sol clam 
DÉU ÉS TOT. 
La fam pot amb tots ells 
 I ell els don el pa quan pot. 
Crits de pau, als qui són llei 
I xops de mal el fan ja mort 


Els crits dels llops 
el fan més ferm i fort. 
Sal i llum, nas, ma, peu, braç i veu, 
Ho és tot per tots. 
I com un xai a cops de pal 
La mort del cos, ja és un fet. 
La fe tan gran com té! 
Ja ho diu el text:
“El gra de blat, si mort, 
Surt molt més fort” 

Maria Gràcia


Després vam cantar el cor Àkan, motivats més que mai pels ressons de la història africana. “En un ambient seriós i trist, entrem a l'escenari cantant la "Cançó sense nom". Parla la Lluïsa i explica la crua realitat dels immigrants africans d'Àkan, que desgraciadament s'assembla molt a la que va conèixer  en Quim fent de missioner.

A mesura que avançava l'actuació, l'emoció s'anava encomanant a tothom. Amb el públic aplaudint dempeus, vam cantar País Petit i aquí ja es va arribar a la comunió absoluta, semblava que l'Empordà era precisament aquest país petit i que entre el públic, també cantant, hi hagués l'esperit d'en Quim Vallmajó:
"El meu país és tan petit / que sempre cap a dintre el cor
si és que la vida / et porta lluny d'aquí"
Segur que aquell home bo li va dur. (Dolors Ros)


Val a dir un secret. Els organitzadors van obsequiar el cor amb un berenar selecte i abundós. Fou el darrer reclam per explotar i abocar absolutament tot en la sentida i deliciosa actuació. Es va oferir un fulletó de propaganda de l’acte, amb la proposta d’uns textos de Vallmajó i d’Alsina per a reflexionar-hi i la invitació a participar en un concurs de microvideus. Es troben les bases i tota la informació al web www.alsinavallmajo.cat

12 de maig 2014

DONACIÓ DEL FONS JOAQUIM VALLMAJÓ A L’ARXIU COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ

Figueres, 12 de maig de 2014.- L’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE), el Museu Memorial de l’Exili (MUME) i el Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat (GEES) es complauen a informar-vos que avui a les 11 del matí s’ha celebrat una roda de premsa a la seu de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà. Hi han participat Èrika Serna, directora de l’ACAE, Jordi Font, director del MUME, Josep Maria Bonet en representació del GEES  i els germans de Vallmajó, Martí i Núria. Durant l’acte, s’ha fet donació de fons documental i fotogràfic que Joaquim Valmajó havia lliurat en vida a familiars i amics. Aquesta acció s’emmarca dins la campanya iniciada amb data 24 d’abril de commemoració dels 20 anys de la desaparició del navatenc a Rwanda durant el conflicte bèl·lic.

L’objectiu d’aquesta donació és reunir tot el fons que fins ara es trobava dispers, conservar-lo en condicions òptimes i facilitar-ne la consulta a qualsevol persona interessada. L’Arxiu Comarcal es compromet a digitalitzar-lo i l’oferir-ne la consulta tan física com en línia a través de la seva web. Així mateix s’elaborarà una exposició itinerant amb aquest material que tracti, no tan sols del conflicte que encara segueix obert a l’Àfrica dels Grans Llacs, sinó que també serveixi per explicar un cas de justícia universal i de la iniciativa de diàleg altament inclusiu iniciat l’any 2004 per la diàspora de persones exiliades i especialment membres de l’oposició.
Jordi Font ha destacat: “pel MUME és important treballar per donar a conèixer, a més de l'exili republicà, tots els altres exilis i més tenint-hi com a ‘relator’ un empordanès com Joaquim Vallmajó”.

Erika Serna, directora de l'ACAE, ha valorat la gran importància d´aquest fons personal com a testimoni de valor de l'obra que Joaquim Vallmajó va portar a terme al llarg de tots els anys d'estada a l’Àfrica, així com el centenar de cartes autògrafes que envià, i les nombroses imatges dels camps de refugiats ruandesos i l´exili que ell mateix retratà.

Martí i Núria Vallmajó han assenyalat: “creiem molt important ajuntar els documents personals, cartes i fotografies que enviava en Quim i donar-los a l’Arxiu Comarcal per així facilitar que tothom hi tingui accés”.

Josep Mª Bonet: “les cartes que portem no són només cartes que envia en Quim a la família i amics, són també una crònica que explica, dia a dia, el que passa a Ruanda, i que no és el mateix que ens han explicat els guanyadors del conflicte. Aquestes cartes han servit com a proves documentals en la causa de justícia oberta a l’Audiencia Nacional per investigar l'assassinat d'en Quim, la Flors Cirera i altres 7 ciutadans espanyols a Ruanda i la República Democràtica del Congo”.



Per a més informació: Josep Maria Bonet, telèfon 687 737 874