16 de des. 2011

L'Agenda Llatinoamericana 2012, tot un revulsiu contra la crisi

"Viure no té sentit si no és conviure" (Foto J.N.)

El dijous 15 de desembre s’ha presentat a Figueres la 21a edició de l’Agenda Llatinoamericana, corresponent a l’any 2012, que surt amb el lema Bon viure, bon conviure. L’acte ha tingut lloc a Can Met, a dos quarts de nou del vespre, convocat pel GEES, amb la participació d’un públic on la majoria eren membres d'aquesta associació solidària empordanesa.


Núria Terés, regidora de l’Ajuntament de Girona, que en l’última legislatura municipal havia estat responsable de cooperació, persona ben coneguda en la Coordinadora Solidària, ha estat la persona invitada pel GEES a presentar aquesta edició catalana de l’Agenda, de la qual es responsabilitza la seva comissió catalana i el Comitè Óscar Romero. Seguint fidel a la seva trajectòria, sota la direcció de José María Vigil i Pere Casaldàliga, l’Agenda manté l’estructura i format d’anys anteriors i es posarà a la venda al preu de 8 euros.


En la seva glosa de la present edició, Terés ha remarcat el servei que l’Agenda fa a les persones i als moviments que lluiten per la cooperació i la solidaritat en els actuals temps de crisi. Ha dit que “l’Agenda és un pas endavant en aquesta lluita, perquè marca la línia a seguir i diu les coses que cal dir”; i ha afegit que hem d’esmerçar totes les nostres forces contra aquest moment de por generalitzada, “caldo de cultiu on la dreta dominant fa pràcticament el que vol i la gent encara tendeix a acceptar-ho amb resignació i passivitat”.

Per això Terés ha enaltit la utopia que presideix l’Agenda: Viure no té sentit si no és conviure. Ha recordat el proverbi etíop segons el qual “tribu que no somia és tribu morta” i ha insistit en la necessitat de buscar alternatives econòmiques i socials per superar els estralls de la crisi. A la presentació de la regidora gironina ha seguit un animat debat entre les persones assistents, centrat sobretot en l'abast i la gravetat de la situació que es viu a casa nostra, i en la necessitat de treballar en xarxa, de manera ben coordinada, entre tots els moviments compromesos en l'objectiu d'un món més just.

2 de des. 2011

La presentació del Calendari va moure un intens debat sobre la pobresa


Presentació del Calendari 2012 (Foto J. Puig)
Davant d’un públic manifestament sensibilitzat pels temes de la solidaritat, la cooperació i el progrés social, va tenir lloc el dijous 1 de desembre a un quart de nou del vespre, a Can Met, l’acte de presentació del Calendari 2012 del GEES. dedicat en aquesta edició a la Pobresa. Sandrine Lacroix, jove membre de l’entitat, fou l’encarregada de dirigir l’acte i explicar la forma i el procés d’elaboració del calendari. I tres persones que treballen en sectors especialment afectats per la pobresa –Jamal el Otmaní, mediador de la presó de Figueres; Xavi Peral, educador al Menjador Social Joaquim Vallmajó; i Òscar, de la desapareguda Escola Taller-- van explicar la seva experiència arran d’aquesta nafra social a casa nostra. 

Sandrine Lacroix, que en la seva intervenció es va servir d’una presentació audiovosual, va fer referència al seguit de reunions de la Comissió del Calendari per planejar i coordinar la temàtica de cada un dels mesos, temàtica sempre relativa a les formes de la pobresa, als seus àmbits, a les seves manifestacions i a les seves conseqüències; i sobre les gestions que els va caldre realitzar per obtenir les col·laboracions desinteressades de dibuixants i il·lustradors, alguns dels quals eren presents entre el públic.

Jamal el Otmaní va explicar la dramàtica situació dels presos –entre els quals els estrangers arriben a un 45%--, degut sobretot a les difícils perspectives de reinserció social un cop complida la condemna, degut a la manca de recursos per enfocar el futur i a l’escassesa de llocs de treball, davant de la qual resulta inútil la capacitació professional. Xavi Pasqual va emfatitzar la manca d’abast del menjador social –actualment de 30 places-- en relació a l’augment constant de la demanda, va remarcar el drama de la solitud, els problemes de salut, els altibaixos emocionals i, al final de la seva intervenció, va ser especialment emotiu en recordar, un per un, el nom dels més de vint usuaris que han mort des de la posada en marxa del menjador. Finalment, Òscar va fer referència al fracàs escolar, resultat de la manca de perspectives de futur d’alumnes afectats per condicions econòmiques i familiars problemàtiques, situació agreujada amb el tancament de l’Escola Taller justament quan augmenta de manera dramàtica la pobresa.

Després de les intervencions de la mesa, el debat entre el públic va ser especialment animat i intens. Els temes tocats van ser diversos, però van prevaler els relatius a la necessària dinamització dels grups i de les organitzacions socials per lluitar contra la pobresa, superar la crisi, vèncer les deficiències del sistema i acabar amb la corrupció i amb la immunitat de tants polítics i responsables d’entitats financeres i de corporacions econòmiques que se’n serveixen en el seu únic profit.