22 set. 2016

La guerra racista y de depredación va a construir una fábrica de coltán en Ruanda.


Una fábrica de tratamiento de coltán va a ser construida en Ruanda. Podría estar operativa en unos ocho meses, es decir en 2017. También hay una coincidencia que puede dar que pensar. La fábrica podría estar operativa a mediados de 2017. En Congo-Kinshasa “las elecciones supuestamente democráticas” no podrán tener lugar antes de 2017. ¿Es una casualidad? Aún a riesgo de equivocarnos, no creemos que pueda ser una casualidad. Esta fábrica sólo podrá ser realmente operativa manteniendo un “caballo de Troya” del Tutsi Power en la cumbre del fallido Estado congoleño. ¿Quién será? JOKA (Joseph Kabila) u otro cualquiera.
Dividir para reinar.
He aquí lo que cuenta un artículo publicado el 24 de agosto de 2016.
La primera fábrica de separación de coltán (colombita-tantalita) en África será construida en Ruanda por AB Minerals Corporation y estará operativa a mediados de 2017. Traerá consigo las tan deseadas oportunidades de industrialización a la región donde se produce el mineral”. El autor explica que “Ruanda es actualmente el primer exportador de coltán, proveyendo el 50% del tantalio mundial. El coltán es un mineral metálico opaco que resulta de la combinación de colombita-tantalita y que se refina para producir tantalio”. Y explica por qué esa fábrica se construirá en Ruanda con estas palabras: “Frank Balestra, PDG de AB Minerals Corporation dice que hay una necesidad urgente de incrementar la industrialización del sector minero en África, y que la mejor manera de lograrlo es aumentando las transferencias de tecnología y competencias de varios participantes superiores de alto nivel de la industria”.
Es un secreto a voces: Ruanda no tiene minas de coltán que le permitan ser su primer exportador. Ese mineral es robado al Congo-Kinshasa. ¿A qué precio? Al precio del “genocidio congoleño”. Que pronto durará ya dos décadas. E incluso más.
Este artículo debería permitir a los compatriotas congoleños comprender más aún que no hay una guerra étnica en el Este del Congo-Kinshasa. Hay un exterminio de las poblaciones congoleñas y una expropiación de sus tierras en provecho de los proxys de los anglosajones, a saber, Ruanda y Uganda. La actual confrontación entre Hutus y Nande es una táctica empleada por esos proxys para que aquellos que consideran que son sus enemigos acérrimos (los Hutus y los Nande) no lleguen a aliarse. Un odio exacerbado debe ser mantenido con la finalidad de evitar una colusión entre fuerzas que les puedan plantar cara. Esa es una táctica aprendida en la escuela de Brzezinski o una simple aplicación de la política de “divide y vencerás”.
También hay una coincidencia que da que pensar. La fábrica podría estar operativa a mediados de 2017. En el Congo-Kinshasa “las elecciones supuestamente democráticas” no podrán tener lugar antes de 2017. ¿Es una casualidad? A riesgo de equivocarnos, no creemos que eso pueda ser una casualidad. Esa fábrica sólo podrá ser realmente operativa manteniendo un “Caballo de Troya” del Tutsi Power en la cumbre del fallido Estado congoleño. ¿Y quién será? JOKA (Joseph Kabila) u otro cualquiera. Destruir el Congo-Kinshasa…
De ahora en adelante, se hace aún más patente que el proceso “apolítico” en Congo-Kinshasa depende de lo que decidan los padrinos del Tutsi Power en provecho de sus multinacionales.
Destruir el Congo-Kinshasa como Estado digno de ese nombre, matar a los que velan por las conciencias y a los que las mantienen vivas, exterminar su población y expropiar sus tierras, todo esto corre riesgo de intensificarse como ya es el caso en Beni. La balcanización del país tiende hacia su real concretización.
Ya hace varios años que las élites orgánicas y estructurantes del Congo-Kinshasa, herederas de Lumumba, de Munzihirwa, de Vincent Machozi, de Floribert Chebeya, de Mamadou Ndala, etc., no paran de clamar en el desierto apelando a sus compatriotas a que rompan con el “falso proceso político” que ha hecho de un falso Caballo de Troya de Ruanda “un Presidente de hecho” en el Congo-Kinshasa sin muchas posibilidades de que ese desierto se transforme en una tierra firme de audiencia masiva. Si el asunto de las tierras congoleñas, de los bosques, del agua, etc., hubiese sido puesto en el centro de los intercambios entre las élites político-intelectuales y las masas populares hace más de veinte años, ello hubiese conducido a esas masas a una movilización que hubiese podido llevarles a cambiar el equilibrio de fuerzas.
En vez de eso, las élites políticas, agentes del status quo, sólo nos hablaron de elecciones, del Estado de derecho, de la joven democracia, sin que los envites que están el centro de la guerra racista y de depredación animen los debates políticos. ¿Qué hacer?
¿Qué hacer? No es demasiado tarde para reunirse alrededor de esos envites en cualquier lugar en el que nos juntemos como compatriotas congoleños, y poder crear (o volver a crear) colectivos ciudadanos que puedan imaginar e inventar posibles soluciones. Las cosas son más claras todavía. En el centro de nuestras tecno-estructuras, leamos o volvamos a leer ciertos libros como “Crímenes organizados en África central” (2004), “Canadá negro” (2008), “Guerra y derechos humanos en la República Democrática del Congo” (2009), “Canadá en las guerras de África central” (2012), “La República Democrática del Congo frente al complot de balcanización e implosión” (2013), “¿Para cuándo el Congo?” (2016), “Cuando los africanos despierten” (2016), “Los genocidios congoleños” (2016), etc. Leer o volver a leer esos libros y muchos más podría ayudarnos a estructurar histórica, científica y culturalmente las posibles respuestas a nuestras luchas de resistencia para evitar desaparecer como pueblo. El jefe tribal Kamwina Nsapu ha emprendido una tarea que estamos invitados a continuar: hablar con nuestros pueblos de lo que realmente está en juego en el país con el fin de que se hagan cargo de sí mismos.
En el negocio de la política nada ocurre por casualidad. Recordemos para aquellos de nosotros que lo hayan olvidado, esos dos puntos del proyecto de colonización Tutsi de África central: “Todos los Tutsi deben saber que los Hutu están emparentados con los congoleños y que nuestro plan de colonización debe aplicarse a los dos grupos”. Y “debemos luchar contra los Wanandes y los Hutu… Aprovechemos esa codicia de los Hutu. Ofrezcámosles alcohol y dinero. No reparemos en gastos ya que tenemos dinero de sobra”. (“Esos asesinos Tutsi. En el corazón de la tragedia congoleña”, 2009).
Siendo esto así, no deberíamos confundir las cosas y alarmarnos excesivamente. Intentemos comprendhttp://www.ingeta.com/la-guerre-raciste-et-de-predation-va-produire-une-usine-er todavía más lo que está pasando y organicémonos para hacerle frente. Deberíamos trabajar alrededor de estos tres puntos: un despertar y un mantenimiento permanente de la conciencia histórica (y de la memoria colectiva), una invención-creación de una ideología movilizadora (como la solidaridad panafricana y transnacional, por ejemplo) y una organización ciudadana que despegue desde la base, a partir de nuestros colectivos ciudadanos.
Mbelu Babanya Kabudi.
Fuente: Ingeta, “La guerre raciste et de prédation va produire une usine de coltan au Rwanda”, publicado el 27 de agosto de 2016.
http://www.ingeta.com/la-guerre-raciste-et-de-predation-va-produire-une-usine-de-coltan-au-rwanda/#
Traducido para Umoya por Juan Carlos Figueira Iglesias.

17 set. 2016

Tenir la nacionalitat espanyola surt car i és difícil

 A principis de juny diverses entitats gironines, entre elles Justícia i Pau denunciàvem que el decret per obtenir la nacionalitat espanyola exclou els més desafavorits. Durant el juliol es van aprovar mocions a Girona, a Salt,...
Per tal de sensibilitzar de manera que no passi desapercebuda aquesta situació discriminatòria, en Xavier Merino va escriure l'article que a continuació ens fem ressò.

Diverses entitats gironines van presentar fa pocs dies la campanya que han preparat per pressionar per aconseguir la derogació del Decret 1004/2015, del 6 de novembre passat, que regula el procediment per obtenir la nacionalitat espanyola. Aquest canvi normatiu, diuen les entitats, “és reflex d’una política més policial que integradora, i més de control que de foment de la igualtat de drets i oportunitats”. I consideren que una política migratòria integradora hauria de buscar la cohesió social i s’hauria de centrar a aconseguir que les persones estrangeres puguin tenir els mateixos drets, deures i oportunitats que la resta de la població.

He llegit la seva nota de premsa i la moció que presentaran properament a diversos ajuntaments gironins i he quedat estranyat que un decret d’aquesta importància passi tan desapercebut per a la majoria de ciutadans. És per això que he fet aquest escrit, per difondre’n els punts que m’han semblat més importants.

El nou reglament exigeix de tramitar tot el procediment telemàticament i la tramitació, que és competència de la Dirección General de Registros y del Notariado, té un cost de 100€. La persona que demana la nacionalitat espanyola ha d’acreditar el seu grau d’integració social mitjançant la superació de dues proves: la de llengua castellana nivell A2 i una de coneixements constitucionals i de la societat espanyola. Les proves són dissenyades i administrades per l’Instituto Cervantes, tenen un cost de 209 € entre totes dues i les ha de fer un centre que tingui conveni amb l’institut esmentat. A les comarques de Girona només hi ha un centre acreditat per a la prova de llengua, que és a Lloret de Mar, i cap per als coneixements constitucionals. Això vol dir que el demandant de nacionalitat ha d’anar fora d’aquesta demarcació.
Aquelles persones que havien demanat cita per presentar la petició de nacionalitat feia més de dos anys van haver de recomençar el procediment de cap i de nou. Amb això es troben que part de la documentació procedent dels seus països d’origen, que ja havien presentat, ha caducat i han de tornar a demanar-la.

Una altra limitació és que les proves que se’ls demanen no estan adaptades per a persones amb limitacions per diversitat funcional o bé formativa no reconeguda jurídicament, ni per a persones analfabetes o amb escolarització molt baixa, cosa que vulnera els principis constitucionals d’igualtat i no discriminació.

El fet d’haver de tramitar telemàticament tot el procediment n’exclou les persones que tenen pocs o cap coneixement informàtic. El decret preveu que fins al 30 de juny de 2017 es puguin presentar sol·licituds de nacionalitat de manera presencial. Però hi ha alguns registres, com ara el de Girona, que ja no accepten la tramitació amb cita presencial.
Cal tenir en compte que, segons l’article 130 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’acollida i integració de les persones immigrades correspon a la Generalitat, que l’exerceix mitjançant els ens locals. La nova normativa no reconeix la convalidació dels cursos de llengua impartits per centres públics de la Generalitat com Escoles Oficials d’Idiomes, Centres de Formació d’Adults, universitats, Consorci per a la Normalització Lingüística, ni els processos d’alfabetització en català i no exonera de fer les proves de llengua.

Tampoc n’exonera, però, totes aquelles persones que hagin fet estudis d’ESO o superiors en instituts o universitats de l’estat que també han de fer les dues proves malgrat tenir titulacions acadèmiques que contenen implícitament els coneixements que demana el decret.

L’11 de juny ja es va fer a Girona una manifestació per demanar la derogació d’aquest decret i la derogació de la Llei 15/2015 i properament es presentaran mocions a diversos ajuntaments de les nostres comarques per tal de fer-los definir sobre aquesta problemàtica i donar suport a la petició de derogació del decret i modificació de la llei ja esmentats.

Trobo plenament justificada l’actuació contra el decret que, a més de vulnerar les competències de l’Estatut català, també dificulta l’obtenció de la nacionalitat espanyola a tots aquells immigrants que tenen els anys de residència exigits i ara se’ls posa pals a les rodes. Molts d’ells havien treballat en la construcció i els primers anys de la crisi del totxo es van quedar sense feina i han sobreviscut com han pogut. Espero que l’oposició a aquest decret s’estengui a tota la península, sigui ben efectiva i s’aconsegueixi derogar el decret.


Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona
4 de juliol de 2016

25 ag. 2016

"JOY'S MIRACLE". El CD del Cor Safari

Podeu trobar el CD del Cor Safari a la Botiga Bonet, del carrer Peralada de Figueres, al preu de 15€.


30 juny 2016

Jornada "Figueres amb els Refugiats" dissabte 2 de juliol a Plaça Catalunya


Les entitats de cooperació i solidaritat que formen part del Consell Municipal de Solidaritat de Figueres i el Servei de Cooperació Internacional de Figueres posen en marxa una jornada adreçada a fer visible la crisi humanitària més gran que viu Europa: la de les persones refugiades. Serà el proper dissabte 2 de juliol, a dos espais de Figueres: la Plaça Catalunya i la Plaça del Gra.

La jornada compta amb la col·laboració desinteressada d'entitats, grups musicals i voluntariat i està adreçada a defensar l'acollida de les persones refugiades, vinguin d'on vinguin, i el paper clau que han
de tenir els ens locals en aquesta acollida. La Jornada "Figueres amb els refugiats" també vol servir per reclamar que es faci enrere l'acord UE-Turquia i per posar el focus en les causes i l'origen d'aquesta
diàspora, així com les similituds amb els refugiats de la Guerra Civil espanyola.



2 juny 2016

Figueres i Roses rebran un cor infantil de 28 nens d'Uganda

El Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat (GEES) dóna suport i participa de manera activa a la inicativa des sensibilització de la Fundació Nzuri-Daima de dur a Figueres la coral infantil ugandesa, el Cor Safari.  Es tracta d'un cor infantil format per 32 nens i nens d'edats entre els 8 i 14 anys, que al seu país conviuen amb 270 infants més en una escola-orfenat, al capdavant del qual hi ha Mama Deborah, una directora que ha optat sempre per la música com a eina per a sanar ferides emocionals produïdes per abandonaments, abusos, violència i pobresa extrema.
La Fundació Nzuri Daima, implicant a diferents col·lectius infantils i juvenils, impulsa aquest projecte que busca crear un pont bidireccional per facilitar i potenciar la comunicació entre els infants de manera directa i demostrar que els nens i nenes de qualsevol lloc del món, són mainada, amb més similituds que diferències i que només les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials els distancien.
La gira del Cor Safari que presenta el disc “Joy’s Miracle”, inclou cançons en català, castellà, angles, francès. També amb la seva  llengua, Luanda, i lletres de temàtiques socials i emocionals, algunes composades per una de les nenes del cor. La gira va començar a Madrid i el dijous 26 de maig van arribar a Catalunya, on van compartir espai i ofrena floral amb els escolans del Monestir de Montserrat.
Durant les diferents setmanes, entre maig i juny, de la seva estada per terres catalanes, conviuen i comparteixen experiències a diferents escoles de les ciutats i pobles que visiten. La fundació Nzuri Daima -amb l’ajuda de diferents col·lectius, entitats i administracions- ha organitzat una sèrie de concerts solidaris amb l’objectiu de recaptar fons per millorar les instal·lacions bàsiques de la llar/orfenat d’aquests nens i el col·lectiu que  representen, millorar per tant, les seves condicions de vida i l’accés a la seva escolarització.
Durant els darrers dies, els infants ugandesos han visitat terres gironines i el diumenge 5 de juny han arribat  a Figueres on seran acollits per famílies de l'escola l'Amistat amb les quals conviuran durant aquests dies. A la comarca de l'Alt Empordà hi restaran del 5 al 12 de juny on compartiran experiències amb alumnat de diverses escoles de la ciutat, però especiament amb les escoles l'Amistat, les Escolàpies de Figueres, l'escola de Cabanes i el centre escolar Empordà de Roses.
Val a dir que també realitzaran concerts de caràcter solidari oberts a tot el públic, com la tarda del dilluns 6 de juny a la plaça de l'ajuntament de Figueres o el dissabte 11 a l'auditori dels Caputxins. A més participaran d'una multitudinària cantata amb totes les escoles de Figueres el dimecres 8 de juny  al teatre el Jardí de Figueres.
Des del GEES considerem que pot ser una bona eina per donar a conèixer la situació d'abandó generalitzat del continent africà i, sobretot, per denunciar les precàries situacions de vida en les zones més assetjades pels conflictes violents, com l'Àfrica Central, especialment la regió dels grans llacs.
FONTS: