27 d’abr. 2012

Joaquim Vallmajó i Joan Alsina, homenatjats a la Plaça de la Solidaritat

"És la pluja menuda la que penetra en el sòl"

"La Solidaritat ha de ser, per sobre de tot, la proclamació, la reivindicació i la implantació de la justícia". Amb aquestes paraules del bisbe Pere Casaldàliga es presentava, el dijous 26 d’abril, l’homenatge convocat pel GEES i Amnistia a Joaquim Vallmajó i a Joan Alsina.

L’acte, celebrat a dos quarts de vuit del vespre a la Plaça de la Solidaritat de Figueres, va aplegar unes 150 persones, entre les quals cal remarcar la presència de diversos familiars d’ambdós sacerdots màrtirs. “Tots dos -–s’afegia en les paraules d’obertura— obridors de nous camins, apassionats, sensibles, fidels i rebels, amb una fe sense trampes ni edulcorants”.

 Alumnes del CEIP Joaquim Vallmajó de Navata van encetar l’homenatge amb una primera salutació en rwandès –Muraho, muraho nesa, muraho nesa ie...”—i amb la lectura d’uns quants refranys d’aquell país en versió catalana. Tal com havia estat la feina constant de Vallmajó a Rwanda i de Joan Alsina a Xile, un d’aquell refranys expressava bé l’acció discreta, coratjosa i tenaç dels nostres màrtirs a favor dels pobles als quals van dedicar la seva vida: "És la pluja menuda la que penetra en el sòl”.

 A continuació, membres de l’Aula de Teatre Eduard Bartolí van intervenir en un dels moments més emotius de l’acte, prestant la seva veu a diversos fragments de les cartes escrites per Joaquim Vallmajó des de Rwanda, en les que aquest anava desgranant, amb testimonis personals ben punyents, tot el sentit de la seva missió i de la seva lluita en les circumstàncies de violència, de misèria i de corrupció que assolaven el poble rwandès.

A continuació, i en mig del silenci respectuós del públic, Sergi Palomeras va submergir als presents en un preludi de Bach que va amarar l’ambient amb una atmosfera de pau, equilibrant amb les notes del violoncel la tensió produïda per la lectura anterior sobre la història tràgica però esperançada dels nostres màrtirs.

Finalment, un alumne del CEIP de Navata va llegir l’acròstic “Escola Joaquim Vallmajó”, de Joan Ruiz i Solanes, poema que presideix el mural informatiu del col·legi.  Amb els aplaudiments a cada una de les intervencions, els assistents van refrendar el sentit solidari de l’homenatge i la voluntat expressada pels organitzadors de continuar-lo celebrant any rere any i d’augmentar en cada edició l’esforç per una més ampla convocatòria.