Video de l'homenatge a Pep Claparols. 24 de gener de 2018.

24 de Gener. Homenatge a Pep Claparols

Per a en Pep Claparols, 18 d’agost de 2017

Abans de dedicar unes línies al record del nostre amic Pep, company del Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat, vull expressar el nostre condol als familiars de les víctimes de Barcelona. A la pau, la que practicava en Pep, ens hi aproximarem treballant cada dia des de la base, des dels barris, amb la ferma voluntat d’abolir la desigualtat.

Pep, et recordarem sempre compromès fins la medul·la, implicat amb la gent que viu als marges del sistema, crític i sorneguer, dolç i generós. Un guerriller del retolador, capellà obrer i graffiter. Disposat a viure sense res i a donar-ho tot, a seure’s al costat dels oblidats per dibuixar-los un somriure als llavis. Un Robinhood postmodern, irreductible com l’Astèrix. Utòpic i revolucionari amb la paraula i el fet diari. Mestre de la ironia, sempre amb un acudit a punt per quan les reunions eren tenses o avorrides. Etzibaves clatellots dialèctics quan algú se n’anava per les branques i calia fer-lo aterrar. Perquè és des de terra des d’on has practicat la teva fe: enfangat, menjant la pols i apartant rocs del camí. Renegant si convenia i llençant alguna sabata quan calia. Un gran amic amb un cor gegant.

El GEES s’havia proposat a més d’homenatjar cada any en Quim Vallmajó i en Joan Alsina, de buscar rèpliques d’aquests empordanesos per  recolzar els seus projectes de solidaritat. Ens quedaríem curts si et definíssim, Pep, com una rèplica d’ells. Ens aproparíem més a la realitat si et descrivíssim com una combinació d’ells dos: amb la rauxa d’en Quim i la bonhomia d’en Joan. La confiança en la condició humana, malgrat tot. La claredat intel·lectual de tots dos i la voluntat de transformar des de baix i des de dins l’església. La teva és l’església dels “nadies”, dels pobres, dels desafavorits, i  de les dones, a qui has reivindicat com a iguals a les comunitats de base i a la jerarquia.

En paraula d’un dels teus referents, Pere Casaldàliga, i que recollim en una targeta que us oferirem com a record en acabar la celebració:

L’Evangeli, tan sols, com una navalla esmolada.

I el plor i el somriure en la mirada.

I la mà estesa i encaixada.

I la vida, a cavall, donada.

I aquest sol i aquests rius i aquesta terra comprada,

per a testimonis de la Revolució ja esclatada.

I “mais nada”!

Gràcies, milions de gràcies, PEP.

Xerrada Guatemala. Divendres 18 de novembre, 20h. IAEDEN.

Ruanda - Lin Muyizere - Marcelline Nyiranduwamungu - Ciutats Defensores dels Drets Humans

La guerra racista y de depredación va a construir una fábrica de coltán en Ruanda.

Publicado el 20 septiembre, 2016 por Irene Llorente

Una fábrica de tratamiento de coltán va a ser construida en Ruanda. Podría estar operativa en unos ocho meses, es decir en 2017. También hay una coincidencia que puede dar que pensar. La fábrica podría estar operativa a mediados de 2017. En Congo-Kinshasa “las elecciones supuestamente democráticas” no podrán tener lugar antes de 2017. ¿Es una casualidad? Aún a riesgo de equivocarnos, no creemos que pueda ser una casualidad. Esta fábrica sólo podrá ser realmente operativa manteniendo un “caballo de Troya” del Tutsi Power en la cumbre del fallido Estado congoleño. ¿Quién será? JOKA (Joseph Kabila) u otro cualquiera.

Dividir para reinar.

He aquí lo que cuenta un artículo publicado el 24 de agosto de 2016.

“La primera fábrica de separación de coltán (colombita-tantalita) en África será construida en Ruanda por AB Minerals Corporation y estará operativa a mediados de 2017. Traerá consigo las tan deseadas oportunidades de industrialización a la región donde se produce el mineral”. El autor explica que “Ruanda es actualmente el primer exportador de coltán, proveyendo el 50% del tantalio mundial. El coltán es un mineral metálico opaco que resulta de la combinación de colombita-tantalita y que se refina para producir tantalio”. Y explica por qué esa fábrica se construirá en Ruanda con estas palabras: “Frank Balestra, PDG de AB Minerals Corporation dice que hay una necesidad urgente de incrementar la industrialización del sector minero en África, y que la mejor manera de lograrlo es aumentando las transferencias de tecnología y competencias de varios participantes superiores de alto nivel de la industria”.

Es un secreto a voces: Ruanda no tiene minas de coltán que le permitan ser su primer exportador. Ese mineral es robado al Congo-Kinshasa. ¿A qué precio? Al precio del “genocidio congoleño”. Que pronto durará ya dos décadas. E incluso más.

Este artículo debería permitir a los compatriotas congoleños comprender más aún que no hay una guerra étnica en el Este del Congo-Kinshasa. Hay un exterminio de las poblaciones congoleñas y una expropiación de sus tierras en provecho de los proxys de los anglosajones, a saber, Ruanda y Uganda. La actual confrontación entre Hutus y Nande es una táctica empleada por esos proxys para que aquellos que consideran que son sus enemigos acérrimos (los Hutus y los Nande) no lleguen a aliarse. Un odio exacerbado debe ser mantenido con la finalidad de evitar una colusión entre fuerzas que les puedan plantar cara. Esa es una táctica aprendida en la escuela de Brzezinski o una simple aplicación de la política de “divide y vencerás”.

También hay una coincidencia que da que pensar. La fábrica podría estar operativa a mediados de 2017. En el Congo-Kinshasa “las elecciones supuestamente democráticas” no podrán tener lugar antes de 2017. ¿Es una casualidad? A riesgo de equivocarnos, no creemos que eso pueda ser una casualidad. Esa fábrica sólo podrá ser realmente operativa manteniendo un “Caballo de Troya” del Tutsi Power en la cumbre del fallido Estado congoleño. ¿Y quién será? JOKA (Joseph Kabila) u otro cualquiera. Destruir el Congo-Kinshasa…

De ahora en adelante, se hace aún más patente que el proceso “apolítico” en Congo-Kinshasa depende de lo que decidan los padrinos del Tutsi Power en provecho de sus multinacionales.

Destruir el Congo-Kinshasa como Estado digno de ese nombre, matar a los que velan por las conciencias y a los que las mantienen vivas, exterminar su población y expropiar sus tierras, todo esto corre riesgo de intensificarse como ya es el caso en Beni. La balcanización del país tiende hacia su real concretización.

Ya hace varios años que las élites orgánicas y estructurantes del Congo-Kinshasa, herederas de Lumumba, de Munzihirwa, de Vincent Machozi, de Floribert Chebeya, de Mamadou Ndala, etc., no paran de clamar en el desierto apelando a sus compatriotas a que rompan con el “falso proceso político” que ha hecho de un falso Caballo de Troya de Ruanda “un Presidente de hecho” en el Congo-Kinshasa sin muchas posibilidades de que ese desierto se transforme en una tierra firme de audiencia masiva. Si el asunto de las tierras congoleñas, de los bosques, del agua, etc., hubiese sido puesto en el centro de los intercambios entre las élites político-intelectuales y las masas populares hace más de veinte años, ello hubiese conducido a esas masas a una movilización que hubiese podido llevarles a cambiar el equilibrio de fuerzas.

En vez de eso, las élites políticas, agentes del status quo, sólo nos hablaron de elecciones, del Estado de derecho, de la joven democracia, sin que los envites que están el centro de la guerra racista y de depredación animen los debates políticos. ¿Qué hacer?

¿Qué hacer? No es demasiado tarde para reunirse alrededor de esos envites en cualquier lugar en el que nos juntemos como compatriotas congoleños, y poder crear (o volver a crear) colectivos ciudadanos que puedan imaginar e inventar posibles soluciones. Las cosas son más claras todavía. En el centro de nuestras tecno-estructuras, leamos o volvamos a leer ciertos libros como “Crímenes organizados en África central” (2004), “Canadá negro” (2008), “Guerra y derechos humanos en la República Democrática del Congo” (2009), “Canadá en las guerras de África central” (2012), “La República Democrática del Congo frente al complot de balcanización e implosión” (2013), “¿Para cuándo el Congo?” (2016), “Cuando los africanos despierten” (2016), “Los genocidios congoleños” (2016), etc. Leer o volver a leer esos libros y muchos más podría ayudarnos a estructurar histórica, científica y culturalmente las posibles respuestas a nuestras luchas de resistencia para evitar desaparecer como pueblo. El jefe tribal Kamwina Nsapu ha emprendido una tarea que estamos invitados a continuar: hablar con nuestros pueblos de lo que realmente está en juego en el país con el fin de que se hagan cargo de sí mismos.

En el negocio de la política nada ocurre por casualidad. Recordemos para aquellos de nosotros que lo hayan olvidado, esos dos puntos del proyecto de colonización Tutsi de África central: “Todos los Tutsi deben saber que los Hutu están emparentados con los congoleños y que nuestro plan de colonización debe aplicarse a los dos grupos”. Y “debemos luchar contra los Wanandes y los Hutu… Aprovechemos esa codicia de los Hutu. Ofrezcámosles alcohol y dinero. No reparemos en gastos ya que tenemos dinero de sobra”. (“Esos asesinos Tutsi. En el corazón de la tragedia congoleña”, 2009).

Siendo esto así, no deberíamos confundir las cosas y alarmarnos excesivamente. Intentemos comprendhttp://www.ingeta.com/la-guerre-raciste-et-de-predation-va-produire-une-usine-er todavía más lo que está pasando y organicémonos para hacerle frente. Deberíamos trabajar alrededor de estos tres puntos: un despertar y un mantenimiento permanente de la conciencia histórica (y de la memoria colectiva), una invención-creación de una ideología movilizadora (como la solidaridad panafricana y transnacional, por ejemplo) y una organización ciudadana que despegue desde la base, a partir de nuestros colectivos ciudadanos.

Mbelu Babanya Kabudi.

Fuente: Ingeta, “La guerre raciste et de prédation va produire une usine de coltan au Rwanda”, publicado el 27 de agosto de 2016.
http://www.ingeta.com/la-guerre-raciste-et-de-predation-va-produire-une-usine-de-coltan-au-rwanda/#

Traducido para Umoya por Juan Carlos Figueira Iglesias.

"JOY'S MIRACLE". El CD del Cor Safari

Podeu trobar el CD del Cor Safari a la Botiga Bonet, del carrer Peralada de Figueres, al preu de 15€.

Figueres i Roses rebran un cor infantil de 28 nens d'Uganda

El Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat (GEES) dóna suport i participa de manera activa a la inicativa des sensibilització de la Fundació Nzuri-Daima de dur a Figueres la coral infantil ugandesa, el Cor Safari.  Es tracta d'un cor infantil format per 32 nens i nens d'edats entre els 8 i 14 anys, que al seu país conviuen amb 270 infants més en una escola-orfenat, al capdavant del qual hi ha Mama Deborah, una directora que ha optat sempre per la música com a eina per a sanar ferides emocionals produïdes per abandonaments, abusos, violència i pobresa extrema.

La Fundació Nzuri Daima, implicant a diferents col·lectius infantils i juvenils, impulsa aquest projecte que busca crear un pont bidireccional per facilitar i potenciar la comunicació entre els infants de manera directa i demostrar que els nens i nenes de qualsevol lloc del món, són mainada, amb més similituds que diferències i que només les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials els distancien.

La gira del Cor Safari que presenta el disc “Joy’s Miracle”, inclou cançons en català, castellà, angles, francès. També amb la seva  llengua, Luanda, i lletres de temàtiques socials i emocionals, algunes composades per una de les nenes del cor. La gira va començar a Madrid i el dijous 26 de maig van arribar a Catalunya, on van compartir espai i ofrena floral amb els escolans del Monestir de Montserrat.

Durant les diferents setmanes, entre maig i juny, de la seva estada per terres catalanes, conviuen i comparteixen experiències a diferents escoles de les ciutats i pobles que visiten. La fundació Nzuri Daima -amb l’ajuda de diferents col·lectius, entitats i administracions- ha organitzat una sèrie de concerts solidaris amb l’objectiu de recaptar fons per millorar les instal·lacions bàsiques de la llar/orfenat d’aquests nens i el col·lectiu que  representen, millorar per tant, les seves condicions de vida i l’accés a la seva escolarització.

Durant els darrers dies, els infants ugandesos han visitat terres gironines i el diumenge 5 de juny han arribat  a Figueres on seran acollits per famílies de l'escola l'Amistat amb les quals conviuran durant aquests dies. A la comarca de l'Alt Empordà hi restaran del 5 al 12 de juny on compartiran experiències amb alumnat de diverses escoles de la ciutat, però especiament amb les escoles l'Amistat, les Escolàpies de Figueres, l'escola de Cabanes i el centre escolar Empordà de Roses.

Val a dir que també realitzaran concerts de caràcter solidari oberts a tot el públic, com la tarda del dilluns 6 de juny a la plaça de l'ajuntament de Figueres o el dissabte 11 a l'auditori dels Caputxins. A més participaran d'una multitudinària cantata amb totes les escoles de Figueres el dimecres 8 de juny  al teatre el Jardí de Figueres.

Des del GEES considerem que pot ser una bona eina per donar a conèixer la situació d'abandó generalitzat del continent africà i, sobretot, per denunciar les precàries situacions de vida en les zones més assetjades pels conflictes violents, com l'Àfrica Central, especialment la regió dels grans llacs.

FONTS:

https://corosafari.org

 http://www.solidaries.org/actualitat/el-cor-safari-visita-girona-2571

Acte recordant Joaquim Vallmajó i Joan Alsina

TTIP, un ataque contra la vida digna de las personas

Empordoneses 2016

Anna Teixidor presenta el llibre
Combatents en nom d'Al·là
dissabte a les 18h a l'Auditori Convent dels Caputxins

Benvinguda a càrrec de Marta Felip, alcaldessa de Figueres.

Presentat pel periodista Santi Coll i l'autora, Anna Teixidor.

Coorganitzat amb Llibres Low Cost i amb el suport de l'Ajuntament de Figuereses.

Participem al cicle "Cinema i solidaritat" del Truffaut

Mor Jordi Negre, el primer director del Punt Diari

Dissabte 23 de gener de 2016 a les 12h: suport a Victoire Ingabire, "la Mandela rwandesa"

Ens fa il·lusió convidar-vos a l'acte que se celebrarà aquest dissabte 23 de gener a les 12h del migdia a l'Ajuntament de Figueres en reconeixement a Victoire Ingabire, la "Mandela rwandesa".

Dissabte ens visitarà el marit de Victoire Ingabire Umuhoza, líder opositora rwandesa tancada a la presó des de l'any 2010. El seu marit, Lin Muyizere, ve a Figueres a promoure la candidatura de la seva dona per al Premi Internacional Catalunya, a la qual l'any passat tots els grups municipals van donar suport sense excepció.
Lin Muyizere presentarà el llibre que la Victoire ha escrit des de la presó, "Entre les 4 murs du 1930".

L'ajuntament de Figueres i concretament la regidoria de Cooperació Internacional ha organitzat una recepció oficial a les 12h al Saló de Plens amb la participació del regidor de Cooperació, Francesc Cruanyes. S'hi ha convidat a tots els grups polítics. També hi tindrem una representació de l'ajuntament de Navata, d'on era fill Joaquim Vallmajó, assassinat a Rwanda al 1994.

Ens agradaria molt que ens hi acompanyéssiu.
Fins dissabte!

El 3 de febrer de 2015 el Ple de l’Ajuntament de Figueres va aprovar per unanimitat una moció de suport a la candidatura de la ruandesa Victoire Ingabire al Premi Internacional Catalunya 2015 (doc adjunt)

Victoire Ingabire Umuhoza, empresonada des de 2010, any en què va deixar la carrera professional per optar a presentar-se a les eleccions presidencials del seu país, ha estat nominada al Premi Sakhàrov a la llibertat de consciència 2012 que atorga el Parlament Europeu. El seu cas ha estat denunciat pel Relator de les Nacions Unides pels Drets Humans encarregat de Ruanda. Human Rights Watch va declarar que el veredicte de culpabilitat formulat contra ella era la culminació d'un procés judicial amb acusacions de tipus polític. A Catalunya, aquest any torna a ser nominada al Premi Internacional Catalunya.

RELACIONES INTERNACIONALES y JUSTICIA TRANSICIONAL: Memoria,jurisdicción universal y el caso Ruanda/RD Congo

http://cooperaciocatalana.gencat.cat/web/.content/Documents/20150708-Jordi_Palou-Relaciones_Internacionales_Justicia_Transicional.pdf

Article de Jordi Palou-Loverdos al diari ARA en relació al tancament recent del TPI:

El TPI per al genocidi de Ruanda tanca amb només 61 condemnats

http://www.ara.cat/internacional/tribunal-genocidi-Ruanda-nomes-condemnats_0_1495650455.html

Jordi Palou-Loverdos: “L’ONU ha buscat jutjar i condemnar els perdedors”

http://www.ara.cat/internacional/Jordi-Palou-Loverdos-LONU-condemnar-perdedors_0_1495650486.html

64 europarlamentaris sol·liciten a la Comissió Europea que demani oficialment la “immediata liberació” de Victoire Ingabire

Jordi Palou-Loverdos: “L’ONU ha buscat jutjar i condemnar els perdedors”

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE. EN COMMEMORACIÓ DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES.

Des del Grup de Dones de l’Alt Empordà hem estat organitzant l’activitat que farem el dissabte 28 de novembre a la plaça de l’Ajuntament. Ens agradaria que ens acompanyeu. La idea és que anem totes vestides de negre, amb una cinta vermella al braç, que us donarem allà mateix. A les 19:00 llegirem el manifest, i seguidament anirem dient el nom i edat de les dones assassinades i enlairarem un globus per cada una d’elles, al mateix temps que apaguem una espelma. Després farem una passejada per els carrers comercials de la ciutat, totes de negre, amb una pancarta al davant que posarà PROU DONES ASSASSINADES.

Horaris:

• 18:00 a 19:00 Organització de l’activitat, inflada de globus, posar cordills a cada globus on enganxarem un petit cartell amb el nom d’una dona. Encesa d’espelmes. Repartiment de globus i espelmes entre les persones que estiguem a la plaça.
• 19:00 lectura del manifest. Serà breu. Seguidament es començarà a dir els noms de cada una de les dones assassinades i la persona que tingui el globus amb el nom, l’enlairarà i apagarà l’espelma.
• Minut de silenci.
• 19:30 (quan acabi la lectura dels noms) ens ajuntarem per fer una caminada en silenci per els carrers més comercials de la ciutat, amb la pancarta al davant de tot.

 Esperem que us sumeu a l’activitat i us agrairem que  vingueu amb roba negre.

Joan Carrero, el Pacifista Rebel. Diari ARA 7 de juny de 2015.

Justícia universal. Aquí i a tot arreu!!

Cloenda Memorial Joan Alsina. 19 i 20 de setemebre de 2014