Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Justícia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Justícia. Mostrar tots els missatges

6 d’ag. 2017

Así es Paul Kagame, el hombre que mañana “ganará” las “elecciones” en Ruanda

El 4 de agosto, Ruanda celebra unas “elecciones” presidenciales sin sorpresas. El actual presidente, Paul Kagame, “ganará” con cerca del 100% de “apoyo”. A esta victoria ayudarán factores como el haber modificado la Constitución para poder ser presidente de por vida o el haber asesinado, encarcelado o forzado al exilio a todos sus oponentes. Para ser justos hay que decir que a la última que ha intentado ser su oponente, Diane Rwigara, solo le ha prohibido registrarse como candidata, no le ha cortado la cabeza como a otros ni encarcelado, todavía.
Paul Kagame es el hombre que lleva gobernando el país desde que asaltó el poder por las armas, en 1994. Él y una camarilla de allegados cada vez más escasos, gobiernan este pequeño y poblado país del centro de África mediante el terror y la opresión. Él y su camarilla saquean el rico país vecino, República Democrática del Congo, para beneficio personal y de sus padrinos occidentales.
Su régimen se gasta un auténtico dineral en la “asesoría” de las empresas de relaciones públicas más caras del mundo, como la del ex Primer Ministro británico Tony Blair y su esposa, para lavar su imagen personal y la de su despótico y sanguinario gobierno.
Estos asesores de Kagame y su régimen, entre los que también están los más caros de Estados Unidos e Israel, han elaborado una estrategia que al principio muchos consideraron de “engañabobos”, como Monseñor Munzihirwa, cuando preguntaba ante la Comunidad Internacional si acaso creían los medios internacionales que engañaban a alguien “¿Acaso pueden negar que [los dirigentes de Ruanda] están apoyados por potencias occidentales que aprovecharán esto para asegurarse el control sobre el futuro político, económico y estratégico del Zaire?” Él pensaba que era tan obvio que no podría ocultarse, pero 15 días después de decir esto, los militares de Kagame lo asesinaron de un tiro en la nuca.
Asesinatos aparte, la estrategia de inventarse una historia oficial parece ser más eficaz de lo que creían Munzihirwa o el padre Joaquim Vallmajo i Sola que dijo de los medios “Están haciendo parecer a la víctima el verdugo y al verdugo lo presentan como la víctima”. Confiaba en desmontar las mentiras, pero a los pocos días, el FPR de Kagame lo asesinó. Rindámonos a los hechos de una vez, esta doctrina oficial es considerada como “una obra maestra de la desinformación, una intoxicación perfecta” por el periodista e investigador camerunés Charles Onana.
Otro aspecto de la estrategia, multimillonariamente financiada, es la organización de una realidad paralela, una especie de Matrix para periodistas y donantes occidentales: un tour convincente por la flamante capital y un circuito meticulosamente orquestado en varias zonas cercanas, escenificadas como la Ruanda rural, pero que es eso, un escenario, un tour herméticamente cerrado. La Ruanda rural de verdad (donde se tardan 6 horas en recorrer 30 kilómetros) no tiene comida, ni servicios, ni infraestructuras, ni educación real (todos los niños aprueban siempre, aunque no asistan a la escuela, aunque no sepan nada, por ley) ni sanidad, ni nada, más que hambre y miedo.
Paul Kagame, según escribían Joan Carrero y Bernat Vicens el 14 de junio de 2010, en un carta abierta al entonces presidente Rodríguez Zapatero, es: «(…) aquel que a partir de octubre de 1990, para provocar el terror en la gran masa hutu y el despoblamiento de una gran parte de Ruanda a fin de alcanzar más fácilmente el poder, hizo que cientos de campesinos hutus fueran abiertos en canal y atados con sus mismas tripas. Es aquel que dio la orden de asesinar a nueve ciudadanos españoles, testigos molestos de sus fechorías. Es aquel que dio la orden de asesinar a tres obispos y decenas de personas que los acompañaban, diciendo a sus subalternos desconcertados, que dudaban de haber entendido bien sus órdenes: “Ya os he dicho que limpiéis esa basura”. Es aquel que ametralló personalmente entre risotadas a decenas de civiles en un mercado. Es aquel que en un exaltado discurso se lamentaba recientemente de haber asesinado sólo a unos cientos de miles de refugiados hutus en el Congo y no a todos ellos.»
Así es Paul Kagame, el hombre que “ganará” las elecciones mañana, según Filip Reynjens, “el mayor criminal en activo de nuestro mundo”.
Su ex amigo y colaborador Kayumba Nyamwasa asegura en susurros que “Paul Kagame adora matar, es un asesino en serie, disfruta matando”.
Paul Kagame es el hombre del que el juez de la Audiencia Nacional Española Fernando Andreu Merelles dice que si no fuera por la inmunidad presidencial debiera ser procesado como principal responsable por todos los crímenes descritos en las pruebas practicadas en las 182 páginas del auto del que se desprenden 40, ahora solo 29, órdenes de arresto internacional contra colaboradores de Kagame por los peores crímenes imaginables.
Pero no queríamos cerrar esta nota sin pedir más opiniones ¿quién es Paul Kagame, el hombre que ganará las elecciones con el 99% de los votos en Ruanda mañana? Hemos preguntado y estas han sido algunas de las respuestas:
El señor David Himbara dice que “Kagame tiene una doble personalidad, parece que es un hombre de estado que desarrolla Ruanda, pero en realidad dirige un estado totalitario y policial que ha encarcelado, exiliado y asesinado a miles dentro y fuera de Ruanda”.
Nuestra querida Ann Garrison se aventura a dar unas cuantas definiciones “Kagame es un aspirante a deidad que ha engalanado por completo toda la nación de Ruanda con la imagen de sí mismo”. “Kagame afirma luchar una cruzada contra la corrupción, pero él mismo es la corrupción encarnada”. “Kagame es un negro oportunista que juega la carta de la raza cuando le conviene, mientras que él mismo sirve a sus amos y benefactores occidentales”.
Desde España nos llegan definiciones como “energúmeno”, “ha vendido su alma al diablo”, “el mal encarnado”, “psicópata asesino”, muy querido por aquí… y bien conocido, esto decía alguien de Inshuti: “Kagame es un príncipe destronado por la democracia y vuelto a coronar por el imperialismo. Un dictador que utiliza las cartas de la democracia para mantenerse en el poder y atemorizar al pueblo de Ruanda”.
Desde la Fundación Kizito Mihiro por la Paz (KMP) nos llega esta otra: es “un presidente-dictador que se esconde tras un éxito económico falseado para pisotear los derechos humanos más importantes, como el derecho a la vida, y las libertades fundamentales como la libertad de expresión, la de prensa, etc”.
La activista congoleña BK Kumbi no se extiende más de lo necesario: “Es el mayor embustero y asesino del siglo XXI”.
Musavuli Boniface, él mismo un investigador de primer nivel, se adscribe a la definición de Kagame que da el profesor de la universidad de Amberes, Filip Reynjens, “el mayor criminal en activo de nuestro mundo actual”, “No podría definirlo mejor yo mismo” aclara.
Y no dejemos de incluir unas palabras que el investigador Charles Onana ha querido añadir “Yo diría que es un hombre sin fe ni ley, un hambriento de poder, un destructor de la humanidad. Él ha edificado su poder sobre un montón de sangre y no sabe gobernar fuera de ese perímetro”.
Para quien quiera hacer una crónica el día después de las elecciones, aquí dejamos este material contrastado y verificado, de testigos directos, investigadores, implicados, ex amigos, víctimas, familiares de víctimas, jueces… Sírvanse. Así es Paul Kagame.
Madrid, 3 de agosto de 2017.
Federación de Comités de Solidaridad con África Negra – UMOYA

17 de set. 2016

Tenir la nacionalitat espanyola surt car i és difícil

 A principis de juny diverses entitats gironines, entre elles Justícia i Pau denunciàvem que el decret per obtenir la nacionalitat espanyola exclou els més desafavorits. Durant el juliol es van aprovar mocions a Girona, a Salt,...
Per tal de sensibilitzar de manera que no passi desapercebuda aquesta situació discriminatòria, en Xavier Merino va escriure l'article que a continuació ens fem ressò.

Diverses entitats gironines van presentar fa pocs dies la campanya que han preparat per pressionar per aconseguir la derogació del Decret 1004/2015, del 6 de novembre passat, que regula el procediment per obtenir la nacionalitat espanyola. Aquest canvi normatiu, diuen les entitats, “és reflex d’una política més policial que integradora, i més de control que de foment de la igualtat de drets i oportunitats”. I consideren que una política migratòria integradora hauria de buscar la cohesió social i s’hauria de centrar a aconseguir que les persones estrangeres puguin tenir els mateixos drets, deures i oportunitats que la resta de la població.

He llegit la seva nota de premsa i la moció que presentaran properament a diversos ajuntaments gironins i he quedat estranyat que un decret d’aquesta importància passi tan desapercebut per a la majoria de ciutadans. És per això que he fet aquest escrit, per difondre’n els punts que m’han semblat més importants.

El nou reglament exigeix de tramitar tot el procediment telemàticament i la tramitació, que és competència de la Dirección General de Registros y del Notariado, té un cost de 100€. La persona que demana la nacionalitat espanyola ha d’acreditar el seu grau d’integració social mitjançant la superació de dues proves: la de llengua castellana nivell A2 i una de coneixements constitucionals i de la societat espanyola. Les proves són dissenyades i administrades per l’Instituto Cervantes, tenen un cost de 209 € entre totes dues i les ha de fer un centre que tingui conveni amb l’institut esmentat. A les comarques de Girona només hi ha un centre acreditat per a la prova de llengua, que és a Lloret de Mar, i cap per als coneixements constitucionals. Això vol dir que el demandant de nacionalitat ha d’anar fora d’aquesta demarcació.
Aquelles persones que havien demanat cita per presentar la petició de nacionalitat feia més de dos anys van haver de recomençar el procediment de cap i de nou. Amb això es troben que part de la documentació procedent dels seus països d’origen, que ja havien presentat, ha caducat i han de tornar a demanar-la.

Una altra limitació és que les proves que se’ls demanen no estan adaptades per a persones amb limitacions per diversitat funcional o bé formativa no reconeguda jurídicament, ni per a persones analfabetes o amb escolarització molt baixa, cosa que vulnera els principis constitucionals d’igualtat i no discriminació.

El fet d’haver de tramitar telemàticament tot el procediment n’exclou les persones que tenen pocs o cap coneixement informàtic. El decret preveu que fins al 30 de juny de 2017 es puguin presentar sol·licituds de nacionalitat de manera presencial. Però hi ha alguns registres, com ara el de Girona, que ja no accepten la tramitació amb cita presencial.
Cal tenir en compte que, segons l’article 130 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’acollida i integració de les persones immigrades correspon a la Generalitat, que l’exerceix mitjançant els ens locals. La nova normativa no reconeix la convalidació dels cursos de llengua impartits per centres públics de la Generalitat com Escoles Oficials d’Idiomes, Centres de Formació d’Adults, universitats, Consorci per a la Normalització Lingüística, ni els processos d’alfabetització en català i no exonera de fer les proves de llengua.

Tampoc n’exonera, però, totes aquelles persones que hagin fet estudis d’ESO o superiors en instituts o universitats de l’estat que també han de fer les dues proves malgrat tenir titulacions acadèmiques que contenen implícitament els coneixements que demana el decret.

L’11 de juny ja es va fer a Girona una manifestació per demanar la derogació d’aquest decret i la derogació de la Llei 15/2015 i properament es presentaran mocions a diversos ajuntaments de les nostres comarques per tal de fer-los definir sobre aquesta problemàtica i donar suport a la petició de derogació del decret i modificació de la llei ja esmentats.

Trobo plenament justificada l’actuació contra el decret que, a més de vulnerar les competències de l’Estatut català, també dificulta l’obtenció de la nacionalitat espanyola a tots aquells immigrants que tenen els anys de residència exigits i ara se’ls posa pals a les rodes. Molts d’ells havien treballat en la construcció i els primers anys de la crisi del totxo es van quedar sense feina i han sobreviscut com han pogut. Espero que l’oposició a aquest decret s’estengui a tota la península, sigui ben efectiva i s’aconsegueixi derogar el decret.


Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona
4 de juliol de 2016

30 de juny 2016

Jornada "Figueres amb els Refugiats" dissabte 2 de juliol a Plaça Catalunya


Les entitats de cooperació i solidaritat que formen part del Consell Municipal de Solidaritat de Figueres i el Servei de Cooperació Internacional de Figueres posen en marxa una jornada adreçada a fer visible la crisi humanitària més gran que viu Europa: la de les persones refugiades. Serà el proper dissabte 2 de juliol, a dos espais de Figueres: la Plaça Catalunya i la Plaça del Gra.

La jornada compta amb la col·laboració desinteressada d'entitats, grups musicals i voluntariat i està adreçada a defensar l'acollida de les persones refugiades, vinguin d'on vinguin, i el paper clau que han
de tenir els ens locals en aquesta acollida. La Jornada "Figueres amb els refugiats" també vol servir per reclamar que es faci enrere l'acord UE-Turquia i per posar el focus en les causes i l'origen d'aquesta
diàspora, així com les similituds amb els refugiats de la Guerra Civil espanyola.



20 de gen. 2016

Dissabte 23 de gener de 2016 a les 12h: suport a Victoire Ingabire, "la Mandela rwandesa"

Ens fa il·lusió convidar-vos a l'acte que se celebrarà aquest dissabte 23 de gener a les 12h del migdia a l'Ajuntament de Figueres en reconeixement a Victoire Ingabire, la "Mandela rwandesa".

Dissabte ens visitarà el marit de Victoire Ingabire Umuhoza, líder opositora rwandesa tancada a la presó des de l'any 2010. El seu marit, Lin Muyizere, ve a Figueres a promoure la candidatura de la seva dona per al Premi Internacional Catalunya, a la qual l'any passat tots els grups municipals van donar suport sense excepció.
Lin Muyizere presentarà el llibre que la Victoire ha escrit des de la presó, "Entre les 4 murs du 1930".


L'ajuntament de Figueres i concretament la regidoria de Cooperació Internacional ha organitzat una recepció oficial a les 12h al Saló de Plens amb la participació del regidor de Cooperació, Francesc Cruanyes. S'hi ha convidat a tots els grups polítics. També hi tindrem una representació de l'ajuntament de Navata, d'on era fill Joaquim Vallmajó, assassinat a Rwanda al 1994.

Ens agradaria molt que ens hi acompanyéssiu.
Fins dissabte!


El 3 de febrer de 2015 el Ple de l’Ajuntament de Figueres va aprovar per unanimitat una moció de suport a la candidatura de la ruandesa Victoire Ingabire al Premi Internacional Catalunya 2015 (doc adjunt)
Victoire Ingabire Umuhoza, empresonada des de 2010, any en què va deixar la carrera professional per optar a presentar-se a les eleccions presidencials del seu país, ha estat nominada al Premi Sakhàrov a la llibertat de consciència 2012 que atorga el Parlament Europeu. El seu cas ha estat denunciat pel Relator de les Nacions Unides pels Drets Humans encarregat de Ruanda. Human Rights Watch va declarar que el veredicte de culpabilitat formulat contra ella era la culminació d'un procés judicial amb acusacions de tipus polític. A Catalunya, aquest any torna a ser nominada al Premi Internacional Catalunya.

RELACIONES INTERNACIONALES y JUSTICIA TRANSICIONAL: Memoria,jurisdicción universal y el caso Ruanda/RD Congo


Article de Jordi Palou-Loverdos al diari ARA en relació al tancament recent del TPI:
El TPI per al genocidi de Ruanda tanca amb només 61 condemnats

Jordi Palou-Loverdos: “L’ONU ha buscat jutjar i condemnar els perdedors”

25 de nov. 2015

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE. EN COMMEMORACIÓ DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES.

Des del Grup de Dones de l’Alt Empordà hem estat organitzant l’activitat que farem el dissabte 28 de novembre a la plaça de l’Ajuntament. Ens agradaria que ens acompanyeu. La idea és que anem totes vestides de negre, amb una cinta vermella al braç, que us donarem allà mateix. A les 19:00 llegirem el manifest, i seguidament anirem dient el nom i edat de les dones assassinades i enlairarem un globus per cada una d’elles, al mateix temps que apaguem una espelma. Després farem una passejada per els carrers comercials de la ciutat, totes de negre, amb una pancarta al davant que posarà PROU DONES ASSASSINADES.

Horaris:
  • 18:00 a 19:00 Organització de l’activitat, inflada de globus, posar cordills a cada globus on enganxarem un petit cartell amb el nom d’una dona. Encesa d’espelmes. Repartiment de globus i espelmes entre les persones que estiguem a la plaça.
  • 19:00 lectura del manifest. Serà breu. Seguidament es començarà a dir els noms de cada una de les dones assassinades i la persona que tingui el globus amb el nom, l’enlairarà i apagarà l’espelma.
  • Minut de silenci.
  • 19:30 (quan acabi la lectura dels noms) ens ajuntarem per fer una caminada en silenci per els carrers més comercials de la ciutat, amb la pancarta al davant de tot.

 Esperem que us sumeu a l’activitat i us agrairem que  vingueu amb roba negre.