Pep,
et recordarem sempre compromès fins la medul·la, implicat amb la gent que viu
als marges del sistema, crític i sorneguer, dolç i generós. Un guerriller del
retolador, capellà obrer i graffiter. Disposat a viure sense res i a donar-ho
tot, a seure’s al costat dels oblidats per dibuixar-los un somriure als llavis.
Un Robinhood postmodern, irreductible com l’Astèrix. Utòpic i revolucionari amb
la paraula i el fet diari. Mestre de la ironia, sempre amb un acudit a punt per
quan les reunions eren tenses o avorrides. Etzibaves clatellots dialèctics quan
algú se n’anava per les branques i calia fer-lo aterrar. Perquè és des de terra
des d’on has practicat la teva fe: enfangat, menjant la pols i apartant rocs
del camí. Renegant si convenia i llençant alguna sabata quan calia. Un gran
amic amb un cor gegant.
El
GEES s’havia proposat a més d’homenatjar cada any en Quim Vallmajó i en Joan Alsina,
de buscar rèpliques d’aquests empordanesos per
recolzar els seus projectes de solidaritat. Ens quedaríem curts si et definíssim,
Pep, com una rèplica d’ells. Ens aproparíem més a la realitat si et
descrivíssim com una combinació d’ells dos: amb la rauxa d’en Quim i la bonhomia
d’en Joan. La confiança en la condició humana, malgrat tot. La claredat
intel·lectual de tots dos i la voluntat de transformar des de baix i des de
dins l’església. La teva és l’església dels “nadies”, dels pobres, dels
desafavorits, i de les dones, a qui has reivindicat
com a iguals a les comunitats de base i a la jerarquia.
En
paraula d’un dels teus referents, Pere Casaldàliga, i que recollim en una
targeta que us oferirem com a record en acabar la celebració:
L’Evangeli,
tan sols, com una navalla esmolada.
I
el plor i el somriure en la mirada.
I
la mà estesa i encaixada.
I
la vida, a cavall, donada.
I
aquest sol i aquests rius i aquesta terra comprada,
per
a testimonis de la Revolució ja esclatada.
I
“mais nada”!
Gràcies,
milions de gràcies, PEP.
.jpg)
